Opció A. Examen 12/05/2014. Mapa Europa al 1945

Opció A.

Observa el mapa d’Europa al 1945 i contesta les preguntes.

MAPA EUROPA 1945

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1.- Descriviu el mapa i situeu-lo en el seu context històric. 

En el mapa podem observar els canvis territorials a Europa després de la Segona Guerra Mundial (1945).

Un cop acabades les conferències de Ialta (febrer de 1945) i Potsdam (juliol-agost 1945) queden decidides les noves fronteres a Europa Central i Oriental.

La desnazificació i partició d’Alemanya en quatre zones d’ocupació (britànica, francesa, soviètica i americana) i l’annexió de diferents territoris a l’Europa de l’Est. Polònia consolidarà les seves fronteres sobre l’antiga Prússia Oriental i el corredor de Danzing. La URSS, obtindrà els territoris de la Carèlia, les repúbliques bàltiques de Letònia, Lituània, la Galitzia, Rutènia i Besaràbia, alhora consolida la seva influència en la frontera de Finlàndia. Iugoslàvia i Bulgària, obtindran també petites compensacions territorials.

El mapa europeu de finals de 1945, comença a dibuixar el següent període històric conegut com el de la Guerra Freda.

2.- Expliqueu les conseqüències demogràfiques i econòmiques de la Segona Guerra Mundial i la creació de l’ONU i el seu funcionament. 

Més enllà de les xifres espectaculars (entre 40 i 65 milions de morts, 35 milions de ferits i 3 milions de desapareguts),  les conseqüències demogràfiques del conflicte ens aporten una nova dimensió en la capacitat de destrucció humana: el gran impacte de la mortalitat entre la població civil, que representa una mica més de la meitat del total de víctimes. La terrible conclusió d’aquesta dada, és que les diferents rereguardes dels països en conflicte es van veure sotmeses a bombardeigs sistemàtics amb dos objectius clars: el primer  desmoralitzar i minar la capacitat de resistència de l’enemic i segon destruir la seva capacitat industrial i econòmica.

L’explicació d’aquesta capacitat mortífera no la podem vincular exclusivament a la maquinària bèl·lica i la seva sofisticació, cal també entendre la dimensió de guerra total que van significar l’assassinat, la deportació, l’extermini, el genocidi, la pràctica del terror i la violència sistemàtica de  les ocupacions nazis i japoneses en els territoris europeus i asiàtics respectivament.

Finalment, els desplaçaments de població, provocats per les conseqüències immediates al final de la guerra (alliberament de presoners, canvis de fronteres …) amb més de trenta milions d’europeus deambulant  durant els anys de la postguerra van generar una sensació de caos i incertesa absolutes.

Entre les conseqüències econòmiques cal destacar el creixement del complex militar, la massiva incorporació de la dona al món laboral i la devastació urbana, rural i de les vies de comunicació i infraestructures a l’Europa oriental i al Japó.

Tanmateix, països com Canadà, Austràlia, Suècia i els mateixos Estats Units van veure com augmentava la seva riquesa com a conseqüència del conflicte i es convertien en primeres potències mundials, especialment els EUA.

Però sens dubte una de les grans conseqüències econòmiques va ser la intervenció de l’Estat en l’economia i la societat europea, preludi de la creació de l’Estat del Benestar.

La necessitat d’evitar un nou conflicte va suposar la creació de l’ONU (Conferència de San Francisco, abril-juny de 1945). Els seus objectius fundacionals: mantenir la pau i la seguretat internacionals, fomentar la cooperació econòmica i social, rebuig de la força, la no ingerència en els afers interns de les nacions, el dret dels pobles a decidir el seu futur, marquen el futur de les relacions internacionals a la segona meitat del segle XX.

Tots els estats membres, estan representats a l’Assemblea General ( un estat, un vot), poc efectiu, donat que solament pot emetre recomanacions. Molt més important és el Consell de Seguretat, amb cinc membres permanents (URSS, EUA, Gran Bretanya, França i Xina) i deu elegits cada dos anys, que emet resolucions. Altres organismes són: el Consell Econòmic i Social, la Cort Internacional de Justícia, la Secretari, i indubtablement les diferents institucions especialitzades: BIRD, OMS, FMI, FAO, UNESCO, OIT.

 3.- Expliqueu la  importància de  les conferències de Ialta i Potsdam en la nova configuració del mapa europeu. 

La Conferència de Ialta (febrer de 1945), entre Roosevelt, Stalin i Churchil, determinarà bona part de la nova configuració territorial d’Europa un cop acabada la guerra. Entre altres a Ialta es negocia: la desnazificació i partició d’Alemanya, la divisió de Polònia -l’URSS tenia interessos importants a la zona oriental – les noves fronteres de l’URSS. En definitiva, les potències reunides van intentar garantir el màxim control territorial un cop acabada la guerra. Roosevelt volia evitar un excessiu domini soviètic en el continent europeu, Churchil, format en la vella teoria dels equilibris pretenia garantir les zones d’influència de les diferents potències i evitar la presència soviètica al centre d’Europa , Stalin, per la seva part, no volia un nou cinturó sanitari amb frontera amb l’URSS com el de la Primera Guerra Mundial.

A Ialta es van perfilar les divisions que portarien a la divisió del món en dos blocs: el capitalista occidental i el socialista de l’est.

Potsdam ( juliol-agost de 1945), no va fer sinó confirmar les posicions de Ialta. Stalin va ser l’únic líder que va repetir conferència. Truman va representar als EUA després de la mort de Roosevelt i Clement Attlee havia guanyat les eleccions a Churchil a la Gran Bretanya. Ja inicialment es va fer evident la mala relació entre Stalin i Attlee.

Finalment es va decidir: la tutela sobre Alemanya de les quatre potència (Gran Bretanya, EUA, URSS i França), Berlín quedava dividit en quatre zones sota un govern interaliat. Es van consolidar les fronteres de Polònia. El domini soviètic sobre l’Europa oriental, va confirmar que els soviètics no estaven disposats a renunciar a la seva hegemonia territorial amb arguments de defensa fronterera del seu territori davant de possibles futures agressions.

Advertisements

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 3r_Trimestre, Excercicis resolts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s