Opció B. Examen 12/05/2014. Mapa de la Guerra Freda.

Opció B.

Observa el mapa i contesta les preguntes.

mapa de la guerra freda

1. Descriviu la informació que proporciona el mapa i situeu-lo en el context històric.

El mapa ens situa a l’inici de la Guerra Freda. Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, el món es va dividir en dos blocs enfrontats, el capitalista-occidental liderat per Estats Units i el socialista liderat per l’URSS. Ben aviat aquesta rivalitat es va reflectir en la creació d’un seguit d’aliances militars entre els seus membres, l’OTAN (bloc occidental), el Pacte de Varsovia al 1955 (bloc de l’est), el Pacte de Bagdad al 1955 (bloc occidental) a l’Orient Mig, per tal d’evitar la penetració de l’URSS a la zona, l’OTASE al 1954 (bloc occidental), amb el mateix objectiu protegir la zona de la influència comunista de l’URSS i Xina.

Al mapa es poden perfectament observar les dues grans potències i els seus respectius aliats.

Tanmateix al mapa apareixen alguns dels conflictes que van caracteritzar aquest període de tensió permanent entre potències: la Crisi de Berlín (1953), la de Grècia (1947),la Guerra de Corea i la Guerra d’Indoxina. Tots ells conflictes derivats de la tensió entre les dues potències, alguns procedents del procés de descolonització com Indoxina i Corea, altres resultat directe de la Segona Guerra Mundial.

2. Defineix els següents conceptes: Guerra Freda, Política de blocs, coexistència pacífica, teló d’acer, ostpolitik.  

Guerra Freda: situació de tensió permanent entre les dues grans potències, Estats Units i l’URSS. Mai es va arribar a produir un enfrontament directe tot i que són nombrosos els enfrontaments dels seus respectius aliats a diferents parts del món (Guerra de Vietnam, Conflicte de Suez, Crisis dels míssils a Cuba …). La raó que permet explicar el no enfrontament directe és la por a una guerra nuclear.

Per tant actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica permanent que va determinar una cursa d’armament constant al llarg de tot el període.

Política de blocs: el clar antagonisme de les dues potències va fer que cadascuna d’elles intentés garantir al màxim la fidelitat, el suport i el control del nombre més ampli de països possibles, alhora que evitava l’extensió de la influència de l’adversari.

Aquest procés descansa en la idea de delimitació d’àrees d’influència ja exposada a Teheran (1943) per Wiston Churchil.

Coexistència pacífica: a la mort de Stalin (1953) el succeeix Nikita Kruixov, qui inaugura una etapa de tímid acostament als Estats Units. Al mateix temps l’administració d’Eisehower, però sobretot la de J.F. Kennedy, van canviar els objectius cap una política exterior de no enfrontament. Comença així un període de diàleg entre les dues superpotències que frena la cursa armamentística i pretén aconseguit un equilibri estratègic.

El procés culmina amb la signatura dels acords de SALT (Strategic Arms Limitation Talks) al 1972.

Teló d’Acer:  enunciat per Wiston Churchil al 1946, en una conferència on el va definir per primer cop públicament . El concepte és refereix a una divisió imaginària establerta al continent europeu des del Bàltic a l’Adriàtic, reflectint al separació física i real entre una Europa Occidental, democràtica i capitalista i una Europa de l’Est antidemocràtica i comunista.

Ostopolitik: el concepte es refereix a la política engegada pel socialdemòcrata alemany Willy Brandt, d’acostament a l’est europeu. La seva frase “Volem un país que sigui un bon veí”, resumeix molt bé la nova política de la República Federal d’Alemanya (RFA) per establir relacions cordials amb Polònia, l’URSS, i tot i reconeixent les fronteres de l’Alemanya de 1970 acostar-se també als alemanys de la República Democràtica d’Alemanya (RDA).

 3. Explica les ideologies, institucions econòmiques i aliances  militars de cada bloc durant la Guerra Freda. 

Ideològicament el bloc nordamericà es  caracteritzava per: un model econòmic capitalista i un sistema polític liberaldemocràtic. És a dir, un model basat en la llibertat d’indústria i de comerç, el predomini del mercat, la propietat privada de tota classe de béns i una escassa intervenció de l’Estat en la vida econòmica. Un model que defensava l’existència de parlament escollits democràticament per sufragi universal, amb la concurrència de diferents opcions i partits polítics amb opcions ideològiques diferents i llibertats individuals i col·lectives garantides per una constitució.

Per la seva banda el bloc soviètic era socialista i amb un fort control polític del partit comunista. Apostava per la desaparició de la propietat privada i del mercat. L’economia estava planificada i controlada per l’Estats. L’objectiu era fer desaparèixer les classes socials, la desigualtat i l’explotació. No existien partits polítics diferents del comunista, per tant no hi havia llibertat d’opinió. L’Estat establia un fort control de la vida política dels ciutadans.

Aquesta dualitat donarà lloca a un seguit d’institucions pensades per defensar cadascuna de les dues opcions: l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord), organització de cooperació militar sota la direcció de Washington. L’URSS també va crear al 1955 el Pacte de Varsovia, amb el mateix objectiu la defensa i integritat del territori comunista.

En el terreny econòmic els EUA van dissenyar el Pla Marshall, pensat per oferir ajuda en forma de crèdits i donacions per tal d’ajudar a la reconstrucció de l’Europa de la postguerra, però el americans posaven una condició, els governs que acceptessin l’ajut haurien de desfer-se de la presència dels comunistes als seus respectius governs. Quasi tots els països occidental van acceptar i per tal de coordinar l’ajut es va crear l’Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE), actualment reconvertida en la OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic.

L’URSS crearà també el seu propi organisme d’ajuda econòmica el COMECON i el KOMINFORM, una organització que tenia que assessorar als partits comunistes occidentals en l’estratègia política a seguir.

Anuncis

Quant a Josep Maria Bofarull

Sóc professor de Geografia i Història a l'institut de secundària de la Selva del Camp. La meva carrera professional s’ha desenvolupat al llarg dels últims vint-i-cinc anys en diferents àmbits laborals, tots ells vinculats a l’educació i la formació. Una de les meves passions és la història, i de manera molt especial la contemporània. M’interessen particularment els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX, fins a la seva culminació en els moviments de protesta i globalització de principis del segle XXI.
Galeria | Aquesta entrada ha esta publicada en 3r_Trimestre, Excercicis resolts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s