Benvinguda

“La història no es pot escriure com si fos propietat d’un grup de persones. La civilització s’ha anat construint amb les aportacions dels uns i dels altres.  (…) És possible que el provincialisme reescrigui la història i consideri solament els avenços aconseguits pel grup al qual pertany l’historiador, però no deixarà de ser provincialisme”.
Ruth Benedict

Estem d’acord amb Benedict, negar la història significa negar la seva funció social. Ens han acostumat massa sovint a oblidar i/o destruir el passat, o com diu Eric Hobsbawm a la destrucció …dels mecanismes socials que vinculen l’experiència contemporània de l’individuo amb les generacions anteriors…,que és un dels fenòmens més característics i estranys de finals del segle XX. Els ciutadans del segle XXI han estat educats en una mena de present permanent, on la relació amb el passat és inexistent.

Els pobles que obliden la seva història condicionen el seu present i hipotequen el seu futur. Cal recuperar una història que ens dugui, pas a pas, a planejar i construir el futur, que ens posi en contacte amb els homes i les dones del nostre món i que superi els vells esquemes amb els que hem estat educats. Si tenim èxit construirem una història de tots, sinó els prejudicis i la irracionalitat que dominen les nostres societats continuaran marcant el ritme del nostre destí com espècie.

Avui comenceu un nou curs d’història, us animo a anar més enllà de les dades i els noms, us convido a no creure totes les interpretacions que es puguin fer a classe, a fer recerca personal, a estar informats, en definitiva a ser crítics.

La història del món contemporani ha de servir-vos, per construir un món més just i viable, BENVINGUTS A L’AVENTURA.

Per començar, us recomano aquest fragment d’una entrevista feta a l’historiador Eric Hobsbawm on, d’una manera molt resumida, parla dels perills del segle XXI.